Maria Amigó és una professional molt vinculada a la docència, especialment en temes d'emprenedoria social, i a l'Economia del Bé Comú, de la que va aplegar a ser presidenta de la mateixa Associació Valenciana del Bé Comú - AVEBC. En l'actualitat du la gerència econòmica de l'escola El Drac S. Coop. V.

De forma breu, Maria, presenta'ns el que és el moviment de l'Economia del Bé Comú - EBC i la seua realitat a Espanya.

L'EBC és un moviment internacional sorgit durant la crisi financera mundial del 2008. El seu objectiu principal és canviar el model econòmic actual per un altre centrat en les persones i en el respecte al mediambient. Per tant, no naix com una simple teoria acadèmica, sinó com un moviment social i econòmic que busca resoldre la contradicció fonamental dels nostres temps: la desconnexió entre els valors que regeixen les nostres relacions humanes (solidaritat, empatia, honestedat) i els valors que regeixen el mercat (competència, egoisme i maximització del benefici financer).

Hi ha iniciatives sobre l'EBC als centres educatius de l'Estat?, en què consisteixen?

Actualment, la incidència més gran de l'EBC als centres educatius de l'Estat està desenvolupant-se al País Valencià fruit de la col·laboració entre l'Associació Valenciana de l'EBC i la Fundació Cívica Novessendes mitjançant el projecte "Futur Sostenible".

Aquest projecte té l'objectiu de promoure entre l'alumnat de Formació Professional Batxillerat i ESO la consciència crítica i la participació per al foment d'un desenvolupament sostenible amb rostre humà, tenint com a referència els principis i valors de l'EBC, els ODS i els drets humans.

Des de 2019 s'ha format a més de 100 docents, s'ha sensibilitzat a més de 800 alumnes amb tallers dins de l'aula i s'ha creat una biblioteca multimèdia de recursos didàctics, des de guies per introduir els principis i valors de l'EBC en projectes d'Aprenentatge Servei i Aprenentatge Basat en Projectes, a una calculadora del bé comú per mesurar quan sostenibles són els projectes empresarials de l'alumnat d'FP.

Gràcies a aquest projecte s'ha creat la Xarxa de Centres Futur Sostenible fruit de la implicació de les i els docents que han participat. La culminació d'aquest projecte serà la publicació, al mes de desembre, del llibre "Una altra economia comença a les aules" que recull experiències concretes i tot el treball fet durant aquests vuit anys.

Eres una professional que ha estat molt vinculada a l'emprenedoria social des de l'educació formal i no formal. Creus que són necessàries aquestes iniciatives als centres educatius? Des de la teua perspectiva, què aporten a l'alumnat?.

Per a mi el més important és el pensament crític. Actualment, la joventut, i la societat en general, està exposada a una quantitat infinita d'informació per les xarxes socials. Si no tenen, tenim, la capacitat de discriminar i fer-se preguntes sobre el que ens arriba estem perduts.

La realitat actual a les aules, juntament amb al compliment amb el currículum actual, fa molt difícil que el professorat puga atendre adequadament qüestions com les que planteja el model de l'EBC. Els llibres de text només parlen de la realitat des de la mirada del model neoliberal, i queda en les mans dels docents que tenen una sensibilitat diferent, plantejar que una altra societat és possible. Una societat en la qual valors fonamentals com la dignitat humana, la solidaritat, la participació democràtica i la cura per l'entorn siguen els que guien les nostres decisions i relacions.

Projectes com "Futur Sostenible" ajuden els equips docents a obrir mirades diferents de l'alumnat. No és fàcil, però si en un taller aconseguim arribar a dos o tres alumnes, ja hem fet un gran pas. Moltes vegades, en l'acabar els tallers part de l'alumnat s'apropa i ens dona les gràcies per haver-li obert una altra mirada al món.

Coneguem que eres una convençuda de l'EBC i la teua aposta per ella al llarg de la teua carrera professional ho demostra. Podem incloure aquesta economia com a economia transformadora?, quins són els elements que aporta per a transformar?

Per descomptat, la proposta del model econòmic de l'Economia del Bé Comú parteix d'una premissa disruptiva: l'èxit econòmic actual es mesura amb els indicadors equivocats. El producte interior brut (PIB) des del punt de vista macroeconòmic i el benefici en l'àmbit microeconòmic només ens indiquen la quantitat de transaccions monetàries o l'acumulació de capital, però no diuen res sobre si un país està en pau, si hi ha justícia social o si una empresa respecta el medi ambient o tracta dignament a les persones treballadores o als seus proveïdors.

En el model de l'Economia del Bé Comú els diners deixen de ser la fi de l'economia per tornar a ser el que sempre devia ser: un mitjà per assolir el benestar general, el bé comú. L'EBC proposa passar d'una economia basada en el lucre i la competència a una basada en el bé comú i la cooperació. Si canvien els objectius necessàriament han de canviar els indicadors.

El cor de l'EBC és la ferramenta que ha desenvolupat per mesurar l'aportació al bé comú que fa qualsevol organització. Es tracta del Balanç del Bé Comú, una eina que permet a les organitzacions valorar totes les accions que, en l'exercici de la seua activitat, aporten aspectes positius a la societat i el medi ambient. Impulsant, a més, el desenvolupament de plans de millora que ajuden a maximitzar la seua aportació al benestar general.

Actualment, tenir un comportament ètic al mercat resulta difícil i car, mentre que ser "irresponsable" és rendible. L'EBC proposa invertir aquesta lògica: qui més contribueix al bé comú, menys impostos ha de pagar. Si una organització té un balanç del bé comú excel·lent, hauria de gaudir de reduccions en l'IVA o en l'Impost de Societats, prioritat en la contractació pública, o crèdits amb interessos més baixos en bancs ètics. D'aquesta manera, els productes ètics i sostenibles es tornarien més barats i competitius per al consumidor final, fent que el mercat es "sanege" de forma orgànica.

Mirant al futur, quines perspectives veus per a l'EBC des de la realitat actual que tenim en la nostra economia neoliberal?

Models com el de l'EBC, l'Economia Social i Solidària o el cooperativisme, que des del meu punt de vista són models amb una vocació veritablement transformadora, no ho tenim fàcil. Malauradament, la paraula "sostenibilitat" està perdent el seu significat, s'ha desvirtuat. És el cas per exemple de les entitats

bancàries, totes es venen com que son sostenibles ..., o les organitzacions que diuen que són sostenibles només perquè han disminuït el seu impacte mediambiental, però no diuen res de les condicions laborals dels seus treballadors, per exemple.

Mentre la societat no tinga clar que la veritable sostenibilitat significa tindre en compte l'impacte que tenen les nostres accions en les persones, en l'economia i en el planeta poc avançarem en millorar el futur de les noves generacions.

Amb tot, pense que paga la pena continuar lluitant i apostant per una autèntica transformació del model socioeconòmic actual, i com deia Eduardo Galeano "Molta gent menuda, en llocs menuts, fent coses menudes, poden canviar el món".