L'FP es construeix més enllà del currículum, els despatxos, els centres i les empreses. La diversitat del professorat i el seu compromís fa possible que, dia a dia, l'alumnat avance en les seues competències i el reconeixement dels aprenentatges que permeten accedir a un treball digne.

Pel seu compromís com a professional de l'orientació, professora d'FP de l'especialitat de FOL, responsable de departament, formadora en emprenedoria social, la seua contribució, amb entrega i saber, a l'administració educativa valenciana i de l'estat, especialment en projectes europeus, i ara des del retorn al seu centre, li hem demanat que ens compartisca el seu compromís i accions per l'FP i la visió del que aquests estudis poden aportar per a transformar les realitats del nostre entorn.

1. Com s'assenyala en la presentació, Laura, la teua trajectòria suposa una diversitat d'experiències... orientació, aula, responsabilitat de coordinació d'equips, execució de polítiques educatives a l'administració, liderar projectes... Què és el que t'ha espentat a eixe compromís tan divers?

En aquesta etapa fora de l'aula he descobert que soc una persona sense por d'assumir nous reptes professionals, a més que m'agrada molt coordinar equips de persones. Venia d'estar set anys exercint un càrrec directiu al meu centre, quan se'm va plantejar el 2019 l'oportunitat de formar part del nou equip de la Direcció General d'FP, amb la missió de transformar l'FP valenciana. Varen ser anys molt intensos i enriquidors, on seguint les directrius que manaven els polítics sempre hi havia espai per prendre decisions que marcaren una línia de treball coherent amb la meua trajectòria prèvia, com organitzar les primeres jornades Emprén, encomanant el catering o el merxandatge a empreses d'economia social o el V Congrés Nacional de FOL a Gandia, que va ser un punt de trobada del professorat de tota Espanya on es compartiren bones pràctiques de la nostra especialitat, incidint en la sostenibilitat i el poder transformador de l'FP. Després de quatre intensos anys a Conselleria d'Educació vaig rebre l'oferta d'anar al Ministeri d'Educació, per fer-me càrrec de programes europeus i treballar en polítiques d'orientació i aprenentatge al llarg de la vida, sempre dins de l'àmbit de l'FP i treballant de forma cooperativa amb representants de totes les comunitats i ciutats autònomes. Al Ministeri he passat dos anys també apassionants, i torne a l'aula carregada d'experiències.

2. La teua trajectòria t'ha vinculat a l'FP. Quins aspectes de l'actual Llei Orgànica 3/2022, d'Ordenació i Integració de la Formació Professional consideres són avanços i com trobes que ha estat la seua implantació?

Amb l'aprovació d'aquesta llei hi ha hagut canvis que han afectat molt directament a la gestió dels centres, però hi ha d'altres aspectes que encara són prou desconeguts i que incideixen molt directament en millorar la vida de les persones adultes més desfavorides, augmentant les seues possibilitats d'inserció laboral. Per exemple, la integració de tota la formació professional en un únic sistema fa que qualsevol formació que realitze una persona estiga estandaritzada, el qual vol dir que serà reconeguda tant per l'administració laboral com per l'educativa i a tot el territori espanyol. Una persona amb una formació curta pot veure reconeguts els seus coneixements previs i, amb això, passar a obtindre un títol d'FP de forma més ràpida i flexible. A més des d'aquesta llei s'estableixen multitud de vies d'accés a la diferent oferta formativa d'FP, el qual contribueix a potenciar la formació al llarg de la vida de les persones. El que es pretén és que una persona, tinga l'edat que tinga, puga en qualsevol moment formar-se, la qual cosa suposa una porta oberta a la millora de les seues condicions de vida. Altres mesures que contribueixen a fer que les persones adultes es formen, i amb això milloren les seues perspectives professionals, són les diferents modalitats de formació (presencial, semipresencial o virtual) així com les modalitats que es preveu oferir dirigides a col·lectius específics (persones amb necessitats educatives especials, amb risc d'exclusió social, nouvinguts majors de setze anys, joves que no estudien ni treballen o persones en situació de privació de llibertat). Aquestes modalitats malauradament encara no s'han desenvolupat, i resulten molt necessàries, per exemple per aquell alumnat amb diversitat funcional que ara mateix cursa FP ordinària als nostres centres. La implantació de la llei depén en gran manera de la col·laboració de les Comunitats Autònomes, que són qui al cap i a la fi tenen les competències educatives. Ha costat, però a la fi aquest any ja es troba la llei en gran manera implantada, a falta d'aquells aspectes que, com deia, depenen de desenvolupament normatiu autonòmic.

3. La nova Llei atén una necessitat important com són els processos d'acreditació de competències. Com ha estat la seua implantació, quins avantatges aporta a les persones treballadores?

Un altre aspecte que no he nomenat prèviament i que cal destacar molt d'aquesta llei és la doble via d'acreditació de competències de les persones adultes. Tothom coneix ja l'acreditació de competències professionals, al nostre territori conegut com "Acredita", que permet a una persona amb experiència laboral veure reconegut en un certificat oficial el seu coneixement tècnic professional. Amb aquests certificats, com deia, eixa persona podria obtindre un cicle d'FP molt més ràpidament, en tindre alguns mòduls formatius ja reconeguts. Però de vegades eixes persones es trobaven que no podien cursar els estudis per no tindre el requisit acadèmic per accedir (el títol d'ESO per accedir a Grau Mitjà o el de Batxillerat per accedir a Grau Superior). Una perruquera que havia treballat molts anys sense títol (n'hi ha moltes que es formaven a acadèmies privades no oficials) i es quedava en l'atur, per molt que tinguera reconeguda la seua experiència professional gràcies a un procediment d'acreditació, i amb això part dels mòduls del cicle, no podia accedir a una FP si no tenia el requisit d'accés acadèmic corresponent, amb el que molt sovint descartava la via de formar-se. Des de la Unió Europea es vol impulsar la formació de les persones adultes, fent que gran part de la població accedisca a estudis superiors, i una de les formes és acreditant les competències bàsiques. Si eixa persona que no va cursar batxillerat passa per un procediment d'acreditació de competències bàsiques i demostra que té prou nivell de competència lingüística, matemàtica i digital com per a poder cursar un cicle formatiu de grau superior, se li obre la possibilitat de cursar-lo per aquesta via, que està pensada per rescatar aquelles persones que si tenen coneixements, però fa temps que no han cursat estudis acadèmics i se'ls feia impossible preparar unes proves d'accés. Este procediment s'ha desenvolupat recentment per part de les diferents comunitats autònomes i té molt de potencial per a aconseguir reinserir professionalment a persones de certa edat que fins ara difícilment accedien de nou al sistema educatiu.

4. Des d'ESSCOOP trobem que l'emprenedoria és un aspecte significatiu de la nova Llei, però ens preocupa que no es TRANSFORME la realitat econòmica i social. Creus que acompanyant a l'alumnat en la seua posada en funcionament d'iniciatives vinculades a l'Economia Social es podrien aconseguir canvis als entorns socials i econòmics dels centres?

L'educació és una eina molt poderosa per canviar la visió de l'alumnat, i al nostre territori hem estat capdavanters en incidir en l'emprenedoria social com a model a potenciar des de les matèries que impartim el professorat de FOL (abans EIE i actualment IPE II). Tenim un currículum autonòmic d'aquesta matèria on precisament es recull aquesta perspectiva, i comptem amb molt de professorat compromés en difondre el fet que una altra economia és possible, a més de tindre un teixit cooperatiu molt variat i potent que ens serveix com a model a l'aula. Si aconseguim fer sinergia amb el nou mòdul de Sostenibilitat Aplicada al Sistema Productiu, podem aconseguir que les següents generacions de professionals que s'incorporen al mercat laboral o a dirigir empreses tinguen una altra visió més transformadora de la societat. Crec que hi ha esperança, però cal prendre's la impartició d'aquestes matèries molt seriosament i, com deia abans, treballar conjuntament per transmetre l'alumnat que hi ha altres models alternatius. L'aula no és estanca i es veu travessada de vegades per notícies com els desnonaments, les retallades en sanitat o els conflictes laborals, temes que donen peu a parlar de la necessitat d'aconseguir solucions col·lectives a problemes comuns, siga el problema de l'habitatge o siga un conveni col·lectiu que garantisca unes condicions laborals dignes, com expliquem des del mòdul d'IPE I. I en segon curs, quan treballem l'emprenedoria, aquestes solucions col·lectives les plantegem des de l'economia social. La intenció és que l'alumnat tinga una visió del món més oberta i rica, que els faça veure que altre món és possible i no tot és individualisme i consum desmesurat.

5. En aquest final de curs, hem viscut una convocatòria de vaga general del professorat de l'ensenyament públic de la C. Valenciana. Pel que fa a l'FP, s'han definit reivindicacions pròpies. Quins són els aspectes que s'haurien de millorar a l'FP valenciana?

Vivim un moment històric on tota la comunitat educativa s'ha unit entorn un únic missatge: volem una educació pública, de qualitat i en valencià. La mobilització ha estat històrica i el més emocionant per les persones que ho hem viscut des de dins és haver aconseguit la unió de milers de persones entorn aquesta demanda. En el cas de l'FP, necessitem urgentment uns centres dignes, amb equipaments actuals, no podem treballar amb les aules massificades, i són molt necessaris els desdoblaments i l'atenció a un alumnat cada vegada més divers que es mereix una atenció en condicions. El personal d'orientació té assignat un nombre excessiu d'alumnat, superant en molt la ràtio recomanada, i des de la pandèmia s'han incrementat exponencialment els casos d'autolesions, intents de suïcidi o el nombre d'alumnat amb necessitats d'atenció específica, amb el qual es troben desbordats i sense possibilitat d'atendre de forma personalitzada i amb la suficient qualitat aquestes necessitats. El professorat no tenim prou formació tampoc per fer-ho, i veiem com cada vegada aquestes situacions són més habituals a les aules. D'altra banda, cada vegada més, a l'FP participem en projectes de tota mena, el qual ens enriqueix molt, però sense una dotació horària aquestes iniciatives generen una sobrecàrrega excessiva. En definitiva, aquesta vaga ha girat entorn de reivindicar una inversió real en l'ensenyament públic, que amb les polítiques actuals s'està degradant a una velocitat de vertigen i en el cas de l'FP està derivant en una privatització molt preocupant que hem d'aturar.

6. Laura, ara et trobes de nou integrada, no sols perquè estàs en un centre integrat, sinó pel teu treball amb un equip i en una organització de formació al CIPFP del Complex Educatiu de Cheste. Segons el teu criteri, on han de centrar-se els esforços de qualsevol centre d'FP per a aconseguir una inserció social i laboral adequada del seu alumnat?

La Llei d'FP es va crear amb un esperit de promoure la col·laboració entre els centres educatius i el seu entorn. Aquest esperit es va inspirar al model d'Euskadi, que ha estat pioner en tota Europa en fer des de l'FP investigació aplicada per resoldre necessitats socials o del teixit empresarial, en augmentar la formació en empresa o en fomentar la digitalització de tots els sectors productius mitjançant l'ús d'eines innovadores tecnològicament. Des dels centres és molt important tindre contacte directe amb el teixit productiu de xicotetes i mitjanes empreses de cada comarca, amb les cooperatives de qualsevol sector, i tractar de col·laborar en els reptes als quals aquestes s'enfronten. La clau, des del meu punt de vista, es troba en potenciar el diàleg amb l'entorn: Ajuntaments, Mancomunitats, empreses, xicotets negocis... col·laborar en projectes, acollint alumnat en formació, impartint xarrades als centres. Gràcies a aquest coneixement mutu, s'adonen de la formació de qualitat que l'alumnat d'FP té i com a conseqüència, cada vegada està més valorat, i l'alumnat comprova també del gran valor de la seua formació.

7. Per a finalitzar, i fent una mirada al futur de l'FP, quines creus que són les respostes que ha de donar als dos grans reptes que tenim com són la sostenibilitat/economia verda i la digitalització, en aquest cas, especialment respecte al paper que tindrà la IA.

Pel que fa a la sostenibilitat, crec que ha de ser un eix central en la formació de tot l'alumnat. Perquè el planeta ja no ens permet continuar amb aquest model d'explotació salvatge de recursos. Des de tots els sectors productius s'ha d'implementar un model d'economia circular que reduïsca dràsticament l'ús de matèries primeres i l'absurda generació de residus que podrien tindre molta més vida útil i actualment estem malbaratant. Com he dit, des del mòdul de sostenibilitat tenim una gran feina a fer. Quant a la digitalització, considere que s'està treballant molt bé en donar a conéixer a l'alumnat les possibilitats infinites que les noves tecnologies generen: ús de drons, realitat virtual, big data, machine learning... tindrem una generació de professionals amb coneixement de les oportunitats que totes aquestes tecnologies generen i amb disposició a formar-se en les mateixes per tal d'optar als treballs del futur, que avui en dia no existeixen encara. Això els dona un potencial brutal. Per tancar, voldria dir que amb la IA soc personalment molt crítica, ja que pense que el seu impacte a les aules ara per ara està sent més negatiu que positiu, no sols per la quantitat de recursos que malbarata, o perquè és un sistema que es retroalimenta amb un pensament únic que la gent jove pren com a veritat absoluta amb tots els prejudicis que promou, sinó que malauradament està fent que l'alumnat deixe de pensar i de tindre un plantejament crític i això en l'àmbit professional està generant molta pobresa intel·lectual. Molts estem desitjant que deixe de ser gratuïta i passe a usar-se en allò en què realment és interessant, com la detecció precoç de malalties o en fer treballs repetitius, on aquesta eina ha mostrat resultats espectaculars.